Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

disbauxa

f. [LC] Excés condemnable, inacostumat, en el menjar. Encara estem indisposats de la disbauxa d'ahir. Hem fet una petita disbauxa.
f. [LC] Excés, ús immoderat d'alguna cosa. Despendre tants diners en tres dies: amb gaires disbauxes com aquesta, aviat no ens restarà ni un cèntim. Tot se n'anava en tiberis, festes, divertiments: allò era una disbauxa.
f. [LC] Capteniment de qui es lliura als delits sensuals immoderadament. Viure en la disbauxa. Lliurar-se a la disbauxa.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions